馃専 Perque Fan Soroll Els Budells

Elsoroll de les l铆nies de ferrocarril amb velocitats baixes, pr貌pies dels trens de rodalies i amb poca dist脿ncia entre estacions, com els que s鈥檋an tractat en aquesta tesina, 茅s degut fonamentalment al soroll que produeixen el motors, sistemes de tracci贸 i mecanismes auxiliars, anomenat soroll de tracci贸. Aquest soroll es veu agreujat metres Els ocells petits migren de nit i s'alimenten de dia per evitar els predadors. Els ocells grans com les cigonyes, les 脿guiles o les grues, migren de dia i dormen de nit. Els 脿necs i altres esp猫cies ho fan de dia i de nit. Fig.3: Mapa mundial de rutes migrat貌ries. Elstrets m茅s significatius de la normativa s贸n: La consideraci贸 de la contaminaci贸 ac煤stica des del punt de vista de les immissions. Una immissi贸 茅s la concentraci贸 d鈥檜n contaminant (en aquest cas, el soroll) en un punt determinat procedent de diversos focus d'emissi贸. Fanmolt m茅s soroll, externament, que un "antic" 2000 i 2100 nom茅s un 1000/1100 fa m茅s soroll que un 9000. Aix貌, que per un friki ferroviari pot ser fins i tot un plus, per l'usuari habitual no deixa de ser m茅s que una mol猫stia. Pel que fa al soroll interior, 茅s del mateix nivell que els 2100, i a anys llum dels silenciosos 5000. budellsL'intest铆 sencer: els budells et ronquen, que tens gana? tenir sempre un budell buit Estar sempre disposat a menjar. Manca quelcom important? Informa dels errors o proposa millores. 'budell' apareix tamb茅 a les seg眉ents entrades: Lapanxa ens fa soroll, fonamentalment, perqu猫 els intestins s贸n una v铆scera buida no r铆gida (com una canonada) d鈥檜ns deu metres de llarg脿ria i que ocupa Riscosf铆sics ambientals 5 Introducci贸 al soroll Introducci贸 El soroll 茅s un agent f铆sic que cada cop est脿 m茅s present en la vida di脿ria. L鈥檃ugment de la poblaci贸 humana, l鈥檌ncrement del tr脿nsit de vehicles i la in-dustrialitzaci贸 han comportat un augment del nivell sonor especialment en el lloc de treball de moltes persones. Per貌aquest animal no destaca nom茅s gr脿cies al seu intel路lecte, sin贸 que presenta nombroses curiositats. Algunes d鈥檈lles s贸n: Els avantpassats dels dofins (els Mesoniquios) caminaven sobre la terra. L鈥檈mbar脿s del dof铆 dura de 9 a 17 mesos. La respiraci贸 dels dofins 茅s un acte voluntari, no un acte reflex com 茅s el cas dels humans. Unaltre terme relacionat amb el llampec 茅s tro. Quan hi ha llampecs al cel, s'escolta un fort soroll a causa de l'expansi贸 de l'aire en passar la desc脿rrega, aquest soroll es diu tro. Cal assenyalar que els llampecs i els trons ocorren gaireb茅 simult脿niament, encara que els llampecs arriben primer perqu猫 la llum viatja m茅s r脿pid que el so. Lamajoria de les desc脿rregues el猫ctriques generades per les tempestes no arriben al terra, per aix貌 la quantitat de llampecs sol ser superior a la de llamps. Els llamps s贸n negatius quan es generen des de la base del n煤vol, carregada negativament, i el terra que est脿 carregat positivament. El tro 茅s el soroll que fa el llamp o b茅 el Elssorolls a la suspensi贸 davantera s贸n molt habituals. Moltes vegades no s贸n tan cars ni dif铆cils de reparar. Quina pot ser l'avaria? Descobreix-ho. SorayaPastor Palacios CAS 1: El soroll informatiu s贸n en terminis generals, dades sense un significat concret, 茅s a dir, no serveixen per a transmetre un senyal, sin贸 que s贸n un resultat no desitjat d'altres activitats que se sumen amb els senyals que volem rebre i aix貌 fa que les dades quedin modificades. 脡s com una mena d'informaci贸, ja que pot contenir Vermell Aut貌cton. Rosa: Introdu茂t. El conill de bosc ( Oryctolagus cuniculus) 茅s un mam铆fer de l'ordre Lagomorpha i de la fam铆lia dels lep貌rids que es caracteritza per tenir un cos cobert d'un pelatge esp猫s i llanut, de color terr贸s p脿l路lid a gris, t茅 el cap ovalat i els ulls grossos. T茅 orelles llargues de fins a 7 cm i una cua Simpliquen durant la respiraci贸: la seva funci贸 quan respirem 茅s la de baixar les costelles quan exhalem. Ajuden a coordinar accions: quan volem fer una acci贸, els abdominals ens ajuden a coordinar el cervell, la medul路la i tot l鈥檕rganisme. Permeten que ens inclinem i girem: els abdominals oblics interns s贸n els encarregats de Prevenci贸de riscos laborals en el treball amb pantalles de visualitzaci贸 de dades. Nombre de lectures: 6169. U2. Caracter铆stiques del lloc de treball. Espai, equips i condicions ambientals. 2.1 L'espai de treball. 2.2 Els equips de treball. 2.3 Les condicions ambientals. NoCiVvQ.

perque fan soroll els budells